Un comercial tornava cap a casa
en cotxe després de visitar un client
en un altre poble.
L'home conduïa amb precaució
perquè era de nit, se sentia cansat
i no coneixia massa aquella carretera.
Una música suau l'acompanyava
en les seves cavil·lacions.
De cop i volta la lluna plena va sortir
d'entre els núvols.
Va ser aleshores que va aparèixer,
una noia palplantada enmig d'un revolt.
L'home va haver de fer un cop de volant
per no atropellar-la. Es va espantar moltíssim!
-Però què fas aquí, enmig de la carretera?
No veus que és perillós? Podria haver-te matat
--li va retreure a crits.
La noia, que no semblava preocupada,
li va demanar si la podia acompanyar al poble.
L'home va acceptar i la va fer seure al seu costat.
Durant els quilòmetres que va durar el trajecte
l'home va intentar entaular-hi conversa.
La noia, però, sense abandonar un posat trist,
només li va dir una cosa.
-Carrer Gran, número 32.
L'home no podia evitar mirar-se-la
de reüll. Tot i que era molt pàl·lida,
la noia era increïblement bonica.
Poc abans d'arribar al poble, el conductor va notar
com li agafaven el braç amb molta força.
-Compte amb aquest revolt! Aquí és
on em vaig matar!
L'home va rectificar ràpidament.
La noia havia desaparegut sense obrir la porta!
Ple d'angoixa, l'home va dirigir-se al carrer Gran,
número 32. Va aparcar el cotxe de qualsevol manera
sota un fanal i va trucar a la porta.
Una dona gran va obrir.
-La noia que has portat amb el teu cotxe
era la meva filla. Va morir atropellada fa vint anys.
L'home no es va quedar per sentir
la resta de la història.
En nits com aquella, l'esperit de la noia
s'apareixia a conductors solitaris
perquè anessin amb compte.
