divendres, 29 de maig del 2009

EM MORO DE FRED




Un noi seia avorrit i trist en un racó
d'una discoteca de moda.
Bevia i fumava tot sol,
sense atrevir-se a parlar amb ningú.
Se sentia lleig i pensava
que mai podria agradar a cap noia.

De cop i volta una noia preciosa
va entrar-hi. Anava vestida de blanc.
Tenia una llarga cabellera negra
i buscava a algú amb la mirada.
El noi va notar de seguida que la noia
es fixava en ell. Com era possible?

Ella se li va acostar i li va somriure.
El noi va convidar la noia a prendre un refresc.
Van estar parlant tota la nit
de les coses que els agradaven.
Semblaven fets l'un per l'altra!

Quan van sortir, ja de matinada,
anaven agafats de la mà.

-Vols que t'acompanyi a casa
amb el cotxe?--va demanar ell.

-Gràcies. Em moro de fred.--
va respondre ella.

El noi estava tan il·lusionat
que no li va estranyar el comentari.
El cert és que era a l'estiu
i la nit era molt xafogosa.
Malgrat tot, ell li va posar la seva americana
pel damunt.

Quan es van dir adéu
tots dos es van besar amb tendresa.

Un cop a casa ell es va adonar
que la noia s'havia quedat l'americana.
Però no li sabia gens de greu,
ja que així tindria una bona excusa
per tornar-la a veure.

Aquella nit no va poder dormir.
S'havia enamorat d'aquella noia!

A l'endemà va descobrir que la casa
on l'havia deixat estava en ruïnes.
Encuriosit, va preguntar als veïns.
Algú li va dir que fa molts anys
hi havia viscut una noia.

Una nit d'hivern uns malparits la van violar,
la van abandonar al bosc
i allà, pobra, va morir de fred.

Confús i terroritzat, el noi va anar al cementiri.
Sobre la tomba de la noia
hi va trobar la seva americana,
doblegada amb molta cura.