Ja heu pensat amb qui us posaran a treballar durant el treball de síntesi?
Sou dels qui treballen o dels qui no?
Quin percentatge de la nota final de curs representa?
Sereu dels qui treballen a casa...o al col·le?
dimarts, 19 de maig del 2009
TENS UN AMIC

Si et sents trist i emboirat
i necessites una mà
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on se vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira t'enrevolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quen sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on se vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic.
i necessites una mà
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on se vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira t'enrevolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quen sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on se vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic.
1. Explica amb les teves paraules la lletra d'aquesta cançó.
2. La tornada d'una cançó és el text que es repeteix. Assenyala-la.
3. Busca la cançó al youtube. Quins instruments sonen? Com es diu el grup que la toca?
dilluns, 18 de maig del 2009
WE'RE FROM BARCELONA
Un treball de tutoria per a final de curs.
http://www.youtube.com/watch?v=Pj9sMxrFHZs
I'm gonna sing this song with all of my friends
and we're I'm from Barcelona
Love is a feeling that we don't understand
but we're gonna give it to ya
We'll aim for the stars
We'll aim for your heart
when the night comes
And we'll bring you love
You'll be one of us when the night comes
http://www.youtube.com/watch?v=Pj9sMxrFHZs
I'm gonna sing this song with all of my friends
and we're I'm from Barcelona
Love is a feeling that we don't understand
but we're gonna give it to ya
We'll aim for the stars
We'll aim for your heart
when the night comes
And we'll bring you love
You'll be one of us when the night comes
divendres, 15 de maig del 2009
LA NOIA DEL REVOLT

Un comercial tornava cap a casa
en cotxe després de visitar un client
en un altre poble.
L'home conduïa amb precaució
perquè era de nit, se sentia cansat
i no coneixia massa aquella carretera.
Una música suau l'acompanyava
en les seves cavil·lacions.
De cop i volta la lluna plena va sortir
d'entre els núvols.
Va ser aleshores que va aparèixer,
una noia palplantada enmig d'un revolt.
L'home va haver de fer un cop de volant
per no atropellar-la. Es va espantar moltíssim!
-Però què fas aquí, enmig de la carretera?
No veus que és perillós? Podria haver-te matat
--li va retreure a crits.
La noia, que no semblava preocupada,
li va demanar si la podia acompanyar al poble.
L'home va acceptar i la va fer seure al seu costat.
Durant els quilòmetres que va durar el trajecte
l'home va intentar entaular-hi conversa.
La noia, però, sense abandonar un posat trist,
només li va dir una cosa.
-Carrer Gran, número 32.
L'home no podia evitar mirar-se-la
de reüll. Tot i que era molt pàl·lida,
la noia era increïblement bonica.
Poc abans d'arribar al poble, el conductor va notar
com li agafaven el braç amb molta força.
-Compte amb aquest revolt! Aquí és
on em vaig matar!
L'home va rectificar ràpidament.
La noia havia desaparegut sense obrir la porta!
Ple d'angoixa, l'home va dirigir-se al carrer Gran,
número 32. Va aparcar el cotxe de qualsevol manera
sota un fanal i va trucar a la porta.
Una dona gran va obrir.
-La noia que has portat amb el teu cotxe
era la meva filla. Va morir atropellada fa vint anys.
L'home no es va quedar per sentir
la resta de la història.
En nits com aquella, l'esperit de la noia
s'apareixia a conductors solitaris
perquè anessin amb compte.
dijous, 14 de maig del 2009
TALLER DE MEDIACIÓ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
